Blog de Jordi Rojals

Empès per la meva passió per la fotografia naturalista, he decidit fer aquest bloc per tal de mostrar-vos la meva afició i els resultats que se n'obtenen amb paciència i dedicació.

divendres, 18 d’abril del 2014

Aufrany






L’aufrany (Neophron percnopterus) és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 60-70 cm de llargada i uns 160 cm amb les ales obertes. És de color blanc amb tons groguencs. La cara és groga i no té plomes ni plomissol. El bec és groc amb la punta negra. Les ales són blanques amb unes franges negres als extrems. La cua és blanca. Les potes són groguenques o grisoses. Menja restes d'animals morts (conills, ocells, peixos, rèptils) i també les parts més toves dels cadàvers de grans animals. Quan troba un ou el trenca amb el bec i es menja el seu contingut. Si l'ou és gran el llença a terra o el trenca amb una pedra. Fa el niu amb branques i el folra amb materials més suaus com llana, draps, etc. El fa en petites coves o forats dels penya-segats. La femella pon 2 ous blancs amb taques marronoses i els incuba durant 40 dies. Els pollets comencen a volar al cap de 2'5 mesos després de néixer. Viu en zones muntanyoses amb cingles. Els adults formen parelles separades les unes de les altres. Té el costum d'apropar-se a les vaques de les muntanyes per menjar-se les paparres. A l'antic Egipte era considerat una ocell sagrat. Pot viure uns 37 anys. És un ocell estival. Arriba a Catalunya a començaments de primavera i torna cap a l'Àfrica a la tardor. Antigament es trobava en totes les comarques muntanyoses, però va patir una forta davallada. Actualment, s'ha produït una lleugera recuperació i el trobem en moltes zones dels Pirineus i Pre-pirineus.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Bitó







El bitó comú (Botaurus stellaris) és un ardeid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans. Emet crits en forma de brams que recorden els dels mamífers (origen del seu nom castellà avetoro) i el seu vol és lent i pausat, semblant al de l’òliba. A més, i en situacions de perill, es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i restant immòbil en aquesta posició, perquè, d'aquesta manera, deixa al descobert una sèrie de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seva silueta i la difuminen en el fons de canyes grogues i d'ombres fosques.

diumenge, 19 de juny del 2011

Xixella



La xixella (Columba oenas) és un ocell de l'ordre dels columbiformes. Fa uns 33 cm de llargària total. És de color gris i té negres les puntes de les ales i una franja a l'extrem de la cua. També destaquen uns reflexos al coll. Té els ulls negres i el bec vermellenc amb l'extrem de color groc. Encara que, de vegades, aprofita petites cingleres, normalment fa el niu en els forats d'arbres vells i no hi aporta gaire material. Poden fer fins a 3 cries al llarg dels dos mesos de cria, que van des del març fins al setembre. La incubació, realitzada per ambdós progenitors, dura 17 dies, al termini dels quals els polls encara en necessitaran 28 més per volar. Les llavors i el gra (fonamentalment cereals) integren la seva dieta. Viu en boscos i camps amb arbres escampats.

Gralla


La gralla (Corvus monedula) és un ocell semblant al corb, però molt més petita; fa al voltant de 33 cm de llargada i uns 70 cm amb les ales obertes. Tot el plomatge és de color negre, excepte el cap i els costats que són grisos. El bec és curt. El mascle i la femella són idèntics. És un ocell omnívor. S'alimenta de cereals, fruites, llegums i insectes; si pot també menja ous i petits ocells. Igualment aprofita restes comestibles. Fa el niu en forats de les roques, d'arbres, de murs o fins i tot en xemeneies. El fa amb branquetes, herbes, plomes, draps, llana i altres materials que amuntega. La femella pon 3-7 ous verdosos o blavosos amb taques marronoses i els incuba durant uns 16 dies. Els pollets comencen a volar un mes després de néixer. Viu en llocs des d'on pugui dominar una amplia àrea, com penya-segats, campanars, ruïnes, castells, i també en zones boscoses. Cerca el menjar pels camps. Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana. És un ocell sociable i sorollós. Llança crits aguts i acostuma a viure en petites colònies. És gregari i cerca els seus aliments en grup. Viu entre 5 i 10 anys. De vegades es barreja amb altres còrvids, sobretot a l'hivern arribant a formar grups de centenars d'ocells.

dissabte, 18 de juny del 2011

Gaig blau


El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell que fa uns 30 cm de llargada i de 59 a 73 cm d’envergadura alar. Pesa uns 200 g. El seu plomatge és d’un color blau verdós pàl·lid. Presenta el dors de color castany brillant i les ales d'un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres. Té el bec molt robust. Els exemplars immadurs són més clars que els adults. En qualitat de nidificador està limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes més occidentals, però sempre en poca densitat. Situa el niu en el límit dels boscos, en el terreny obert, així com en conreus de secà que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambdós progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, després, faran el mateix en relació amb l'alimentació de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mínim. Menja rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes grans (llagostes, preferentment). És un ocell essencialment estival, tot i que també es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que és quan retornen d'Àfrica) i a la tardor o a finals de l'estiu.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Polla d'aigua


La polla d’aigua (Gallinula chloropus) és un ocell que fa 33 cm de llargada i 55 cm amb les ales obertes. Pesa uns 400 g. Té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga. A la part inferior de la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l'aigua. Els ulls són vermells. Les potes són curtes i de color verdós amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos. Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos. Fa el niu amb tiges i fulles de plantes aquàtiques en aigües tranquil·les entre els canyissos o en arbustos o arbres. La femella pon 5-11 ous de color marró clar amb punts més foscos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 2-3 dies i s'amaguen entre la vegetació. Comencen a volar bé cap a les 7 setmanes. La femella pot fer 2 o 3 postes per any. Viu en zones aquàtiques tranquil·les com basses, estanys, marges de rius i aiguamolls. En general camina pels voltants cercant menjar i picotejant entre l'herba. Acostuma a submergir-se poc. S'amaga de seguida que present el més mínim perill. Conviu en petits grups i també amb altres ocells aquàtics. Quan vol aixecar el vol, a més de batre fortament les ales, s'impulsa amb les potes damunt de l'aigua. De vegades s'atura sobra branques baixes d'arbres, a les que s'agafa amb els seus forts dits. Quan es barallen, les polles d'aigua es colpegen amb les potes mentre mouen enèrgicament les ales. És un ocell sedentari molt comú i fàcilment identificable durant tot l'any. A més a més, durant l'hivern arriben polles d'aigua procedents d'altres llocs d'Europa. Viu un 15 anys.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Cames llargues


El cames llargues (Himantopus himantopus) és un ocell de mida petita que fa 35 cm de llargada i uns 70 cm amb les ales obertes. Pesa uns 200 g. El plomatge del dors i de les ales és de color negre. Per sota és blanc. La cua és grisa, el bec negre i les potes vermelloses i llargues. El mascle té la part superior del cap de color negre a l'estiu i de color blanc a l'hivern. Menja cucs, cap-grossos, petits peixos, mol·luscos i insectes aquàtics. Fa el niu a terra o entre la vegetació amb herbes entrelligades. La femella pon 3-4 ous de color verdós amb taques grises i negres i els cova durant 25 dies; després neixen els pollets que de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap d'un mes. Viu en zones aquàtiques amb canyissars (aiguamolls, estanys, basses). Visita el camps inundats caminant tranquil·lament i picotejant dins del fang. Vola baix amb rapidesa amb les potes estirades que surten força per darrera de la cua. Es mou de dia, ja sigui sola o en petits grups. Quan està quieta s'aguanta sobre una única pota. És un ocell migrador que cria a Catalunya; durant la tardor i l'hivern emigra a l'Àfrica, retornant la següent primavera. Viu uns 10 anys.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Martinet de nit






El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) és un ocell que fa uns 65 cm de llarg, i uns 95 cm amb les ales obertes. Pesa uns 700 g. Per sobre és fosc i per sota blanquinós. Les ales són grises. Té el front blanc i els ulls vermellosos. El bec és allargat, fort i punxegut. Les potes són groguenques. Al cap hi té un plomall llarg penjant. Els joves martinets de nit tenen el plomatge marronós amb taques més clares. Menja peixos petits i insectes. Fa el niu dalt dels arbres o d'arbustos. La femella pon entre 3 i 5 ous de color blau verdós pàl·lid que són incubats pels dos adults entre 21 i 25 dies. Els pollets marxen del niu al cap de 3 setmanes, tot i que comencen a volar cap als 35 dies. Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació densa. És un ocell que es mou a l'alba i al vespre. Durant el dia s'amaga dalt dels arbres i no es deixa veure. Vola directament fins al lloc on vol anar. És un ocell que viu en petits grups. Viu al voltant d'uns 10-15 anys.

dijous, 31 de març del 2011

Cigonya blanca


La cigonya (Ciconia ciconia) és un ocell de gran mida que fa de 95 a 110 cm d'alçada. Té el plomatge de color blanc amb una franja negra a les ales. El bec fa 15-19 cm de llarg i és de color vermellós; el coll és allargat i mòbil. Les potes també són llargues i de color rogenc. Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos. Fa el niu dalt d'edificis alts, xemeneies, campanars i arbres. El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba. La femella pon 3 o 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes. Viu prop de zones humides, aiguamolls i també en zones urbanes. A l'hivern emigra cap a l'Àfrica passant per damunt de l'estret de Gibraltar i a la primavera retorna. Vola a gran alçada amb el coll estirat, movent les ales lentament. Camina a poc a poc buscant aliments. Quan reposa s'aguanta sobre una sola pota. El seu cant és pràcticament silenciós però ho compensa executant un soroll amb el bec, especialment quan la parella és al niu.

Àguila marcenca


L’àguila marcenca (Circaetus gallicus) és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 62-70 cm de llargada i 162-178 cm amb les ales obertes. És de color marronós. Per sobre és marró grisenc i per sota és molt clara amb franges primes fosques. Les ales són llargues. El cap i el clatell són foscos. La cua és estreta i té una franja fosca al final. El bec és fort i gran. Les potes són fortes i sense plomes. Quan està parada sobre un suport mostra un cap gran amb uns grans ulls de color groc. Menja serps i sargantanes que busca en espais oberts. Fa el niu amb branques dalt d'alzines i de pins i el folra amb fulles. La femella pon 1 ou blanquinós i l'incuba juntament amb el mascle durant 45 dies. El pollet abandona el niu al cap d'uns 2 mesos. Viu en zones boscoses. Acostuma a volar planejant durant hores cercant les preses. Quan les veu es llença en picat a gran velocitat amb les ales tancades, agafant-les amb les urpes. Pot viure uns 15 anys. El seu cant és bastant vocal quan cria. Un dels reclams s'assembla al "caió" de l'oriol, i l'emet sol o retit. També fa un "mii-oc" planyívol.

Fumarell carablanc




El fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs. Fa 24 cm de llargària. És d'aspecte una mica més massís que els xatracs. Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat. A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre. Té la cua menys forcada que els xatracs i, més aviat, escotada. Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals (tant macròfits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes. Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides. Sobre les aigües somes caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades. Viu a les 3/4 parts inferiors de la Península Ibèrica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs suïssos, etc.). Les poblacions tropicals són sedentàries, però les europees i asiàtiques hivernen a Àfrica i a l'Àsia meridional, respectivament. És migrador estival freqüent als Països Catalans que es pot observar durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià). Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa. A causa de la seua preferència pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.