El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) és un ocell molt freqüent a totes les comarques de la Catalunya central. El mascle té el capell (la part superior) grisós i la panxa més blanquinosa. La femella és un pèl més marronosa. Els joves s’assemblen més a la femella que no pas al mascle. El podem veure, sobretot a l’hivern, en parella, anant d’un arbre a un altre, aturant-se uns instants per reprendre el mateix camí una vegada i una altra, espigolant el que troba per menjar, aquí i allà. És bastant refiat, de manera que deixarà que ens hi acostem bastant, però no massa, i tampoc no deixarà que el contemplem gaire estona. És una espècie present a tota la Catalunya central durant tot l’any, tot i que a la tardor i a l’hivern, entre setembre i novembre, incrementa el seu nombre amb l’arribada d’ocells d’Europa, en el seu pas postnupcial, i entre febrer i abril en el seu pas prenupcial. El podem veure pràcticament pertot arreu, però prefereix els ambients humits, de manera que no el trobarem ni en llocs molt secs, ni en els llocs més alts del Pirineu. Li agraden tot tipus de masses forestals fresques i humides, els boscos de ribera, les bardisses, sempre que hi trobi sotabosc, humitat i ingredients per alimentar-se. També és fàcil veure’l en parcs i jardins i en camps fruiters. És un ocell insectívor, que s’alimenta d’insectes i d’erugues, però que a la tardor i a l’hivern canvia l’alimentació per una gran varietat de fruits del boscs i baies, i també de fruites com ara cireres, pomes i figues. Tant el mascle com la femella tenen un cant molt característic i variat, depenent de l’època de l’any, tot i que és més lluït el del mascle. Per nidificar, el mascle comença a fer dos o tres nius i és la femella qui tria el que li agrada més, que s’encarrega d’acabar de construir ella mateixa. De totes maneres és un niu molt senzill fet a baixa alçada, amb quatre herbes seques i molsa, folrat amb pèls i herbes, on la femella pon de quatre a sis ous, que coven tots dos alternativament. Tot i que és considerada una espècie d’interès especial en el catàleg nacional d’espècies amenaçades, en alguns països mediterranis els cacen de manera il·legal per menjar-se’ls. El reclam és un esclafit de llengua "teck" que repeteix en una llarga sèrie.
