Blog de Jordi Rojals

Empès per la meva passió per la fotografia naturalista, he decidit fer aquest bloc per tal de mostrar-vos la meva afició i els resultats que se n'obtenen amb paciència i dedicació.

dijous, 31 de març de 2011

Fumarell carablanc




El fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs. Fa 24 cm de llargària. És d'aspecte una mica més massís que els xatracs. Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat. A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre. Té la cua menys forcada que els xatracs i, més aviat, escotada. Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals (tant macròfits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes. Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides. Sobre les aigües somes caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades. Viu a les 3/4 parts inferiors de la Península Ibèrica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs suïssos, etc.). Les poblacions tropicals són sedentàries, però les europees i asiàtiques hivernen a Àfrica i a l'Àsia meridional, respectivament. És migrador estival freqüent als Països Catalans que es pot observar durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià). Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa. A causa de la seua preferència pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris