Becadell

El becadell (Gallinago gallinago) té un aspecte rodanxó, de mida mitjana, no sobrepassa els 30 centimetres, i la femella és una mica més petita. El seu cos presenta tots els colors de la tardor. Te l’esquena d’un color castany rogenc amb ratlles grogoses, el ventre blanc i el cap amb ratlles negres. Uns colors que li permeten mimetitzar-se perfectament entre el fang i la vegetació seca per on acostuma a moure’s. Es característic el seu bec, llarg i prim, una mica més llarg el de les femelles, que es converteix en una autèntica eina que li permet cercar de manera molt hàbil l’aliment entre el fang dels marges dels rius i de les zones humides. Te les potes curtes i les ales punxegudes. Es característica la seva postura immòbil i acotat, i deixa que ens hi acostem fins que el tenim pràcticament als nostres peus. Aleshores emprendrà el vol d’una manera brusca i ràpida i fent ziga-zagues, una manera de volar que juga molt a favor seu, ja que impedeix que pugui ser caçat amb facilitat. En els seus viatges migradors o hivernants, freqüenta tot tipus de zones humides (rius, rieres, aiguamolls, embassaments, basses, llacs, etc.) on pugui trobar la seva alimentació, que es basa en tot tipus d’invertebrats, com ara cucs, cargols, crustacis, insectes, però també en baies i llavors de plantes de ribera que captura clavant el bec al fang. Quan vola, sobretot quan descendeix en picat, fa un soroll molt característic, com un brunzit vibrant, que no surt de la seva boca, sinó que el produeixen unes plomes de la cua en contacte amb l’aire.