Polla blava



La polla blava (Porphyrio porphyrio) destaca pel seu escut frontal i potes de color roig escarlata i un llampant plomatge blau turquesa. Els seus costums i el caràcter espantadís fan que rares vegades pugui ser observada als terrenys pantanosos coberts de canyisses i voreres de llacunes amb vegetació espessa on habita. Poc nedadora, els seus llargs dits li permeten desplaçar-se per les canyisses semi-inundades i subjectar l’aliment mentre el picoteja. De règim omnívor, és un depredador de petits vertebrats aquàtics, crustacis i insectes, encara que la base principal de la seva dieta es compon de borrons tendres de balca i altres vegetals. Espècie d’àmplia distribució mundial, pròpia de climes tropicals i subtropicals. La seva presència, molt vinculada a les balques, ha anat fent-se cada vegada més rara, d’acord amb la regressió de les poblacions d’aquesta planta aquàtica i la dessecació dels maresmes. A nivell mundial, continua sent comuna a través de les seves subespècies asiàtiques i australianes, però l’europea sols resta en una petita població al sud d’Espanya i nord d’Àfrica. A Espanya es concentra fins el 90% de tota la població europea. En el nostre país, després d’haver estat en una situació molt crítica, ha experimentat en les darreres dècades una important recuperació d’efectius i a poc a poc va recuperant la seva antiga àrea de distribució.